Presentació
En un món globalitzat, en què la subsistència de les identitats col·lectives i la necessària connexió i intercanvi malden per conviure, existeixen models agraris resilients que, des de la tradició i la innovació, posen de manifest la viabilitat de sistemes que s’adeqüen a la idiosincràsia dels territoris i procuren una vida digna a les persones que els habiten i els construeixen dia a dia. Són models en els quals la relació directa entre les persones i el seu entorn és ancestral, present i viva, i on el paper de la dona té una importància cabdal, tant en la pràctica quotidiana com en la transmissió de sabers.
El Simposi pretén crear lligams entre paisatges, iniciatives i projectes d’arreu del món que treballen pel reconeixement d’aquests models agrícoles, la seva viabilitat, i la salvaguarda de l’insubstituïble capital biocultural que representen.
Fotografia / Júlia Viejobueno
El paisatge amfitrió: el paisatge cultural agrícola del Priorat
L’agricultura al Priorat ha configurat el seu paisatge a partir d’una terra amb una forta personalitat. El mosaic que el forma i li dona identitat es replica de tal manera i amb tanta força que, posteriorment, es reflecteix en la riquesa del seu patrimoni agrícola i del seu patrimoni cultural material i immaterial. En un espai ben delimitat i reduït conviuen expressions prou diverses que constitueixen un tot, fet de retalls i bocins, de trossos, que de manera conjunta i solidària componen el paisatge cultural agrícola de policultiu i de mosaic mediterrani. Aquest paisatge reflecteix un model determinat en el qual la dimensió humana de l’activitat agrària s’harmonitza amb aquest mosaic de petites peces. En aquest sentit, el paisatge agrícola del Priorat pot aportar un gra d'arena en els sistemes agrícoles del món i en la posada en valor d’aquest model.